El Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic és un acord internacional que té per objecte reduir les emissions de sis gasos provocadors de l'escalfament global: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), a més a més de tres gasos industrials fluorats: [Hidrofluorocarbonis(HFC), [Perfluorocarbonis Perfluorocarbonos] (PFC) i [Hexafluorur Hexafluoruro] de sofre (SF6), [a en] un percentatge aproximat d'un 5%, [dins dintre] del període que va des de l'any 2008 al 2012, en comparació a les emissions a l'any 1990. Per exemple, si la contaminació d'aquests gasos l'any 1990 [assolia el aconseguia el atrapava el arribava al afectava el] 100%, al terme de l'any 2012 haurà de ser del 95%. És precís [assenyalar remarcar] que això no significa que cada país hagi de reduir les seves emissions de gasos [regulars regulats] [a en] un 5%, sinó que [est aquest] és un percentatge a nivell global i, per contra, cada país obligat per Kioto té els seus propis percentatges d'emissió que ha de disminuir.
Aquest instrument es troba [dins dintre] del [marc bastiment] de la Convenció [Marco {Marc ; Bastiment ; Patró ; Mides estàndard}] de les Nacions Unides sobre [el Cambio el {Canvio ; Canvi}] Climàtic (CMNUCC), subscrita en 1992 [dins dintre] del que es va conèixer com el [Cim Cimera Cumbre] de la [Terra Tierra] de [Río {Riu ; Ric} Riu] de Janeiro. El protocol va venir a donar força vinculant [a la qual cosa pel que al que a què] en aquest aleshores no va poder fer l'UNFCCC.
Aquest instrument es troba [dins dintre] del [marc bastiment] de la Convenció [Marco {Marc ; Bastiment ; Patró ; Mides estàndard}] de les Nacions Unides sobre [el Cambio el {Canvio ; Canvi}] Climàtic (CMNUCC), subscrita en 1992 [dins dintre] del que es va conèixer com el [Cim Cimera Cumbre] de la [Terra Tierra] de [Río {Riu ; Ric} Riu] de Janeiro. El protocol va venir a donar força vinculant [a la qual cosa pel que al que a què] en aquest aleshores no va poder fer l'UNFCCC.
L'11 de desembre de 1997 els països industrialitzats es van comprometre, [a en] la ciutat de Kioto, a executar un conjunt de [mesurades mesures mides] per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris van pactar reduir [a en] un 5% de [mitja mitjana] les emissions contaminants entre 2008 i 2012, prenent com a referència els nivells de 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005, després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre de 2004.
L'objectiu principal és disminuir el canvi climàtic d'origen *antropogénico la base del qual és l'efecte hivernacle. Segons les xifres de l'ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta [augmenti afegeixi] entre 1,4 i 5,8 ºC d'aquí a 2100, a pesar que els hiverns són més freds i violents. Això es coneix com Escalfament global. «Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i [a en] les nostres economies», [assenyala remarca] la Comissió Europea sobre Kioto.
Una qüestió a tenir en compte respecte dels compromisos [a en] la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle és que l'energia nuclear queda exclosa dels mecanismes financers [d'intercanvi de bescanvi] de tecnologia i emissions associats al Protocol de Kioto, [1] però és una de les formes de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle [a en] cada país.[2] Així, l'IPCC en el seu quart informe, recomana l'energia nuclear com una de les tecnologies clau per a la mitigació de l'escalfament global.[3]
L'objectiu principal és disminuir el canvi climàtic d'origen *antropogénico la base del qual és l'efecte hivernacle. Segons les xifres de l'ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta [augmenti afegeixi] entre 1,4 i 5,8 ºC d'aquí a 2100, a pesar que els hiverns són més freds i violents. Això es coneix com Escalfament global. «Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i [a en] les nostres economies», [assenyala remarca] la Comissió Europea sobre Kioto.
Una qüestió a tenir en compte respecte dels compromisos [a en] la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle és que l'energia nuclear queda exclosa dels mecanismes financers [d'intercanvi de bescanvi] de tecnologia i emissions associats al Protocol de Kioto, [1] però és una de les formes de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle [a en] cada país.[2] Així, l'IPCC en el seu quart informe, recomana l'energia nuclear com una de les tecnologies clau per a la mitigació de l'escalfament global.[3]
Es va establir que el compromís seria d'obligatori compliment quan [el ho] ratifiquessin els països industrialitzats responsables de, al menys, un 55% de les emissions de CO2. Amb la ratificació de Rússia al novembre de 2004, després d'aconseguir que la UE pagui la reconversió industrial, així com la modernització de les seves instal·lacions, de forma especial les petrolieres, el protocol en vigor.
A més a més del compliment que aquests països van fer pel que fa a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es va promoure també la generació d'un [desenvolupament desenrotllament creixement] sostenible, de tal manera que s'utilitzi també energies no convencionals i així disminueixi l'escalfament global.
El govern d'Estats Units va signar l'acord però no [el ho] va ratificar (ni Bill Clinton, ni George W. Bush), i en conseqüència la seva adhesió només va ser simbòlica fins l'any 2001 en el qual el govern de Bush es va retirar del protocol, segons la seva declaració, no perquè no compartís la seva idea de [fons fondària] de reduir les emissions, sinó perquè considera que l'aplicació del Protocol és ineficient i injusta en només involucrar els països industrialitzats i excloure de les restriccions a alguns dels més grans emissors de gasos en via de [desenvolupament desenrotllament creixement] (la Xina i l'Índia en particular), i això considera que perjudicaria greument l'economia dels Estats Units.
A més a més del compliment que aquests països van fer pel que fa a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle es va promoure també la generació d'un [desenvolupament desenrotllament creixement] sostenible, de tal manera que s'utilitzi també energies no convencionals i així disminueixi l'escalfament global.
El govern d'Estats Units va signar l'acord però no [el ho] va ratificar (ni Bill Clinton, ni George W. Bush), i en conseqüència la seva adhesió només va ser simbòlica fins l'any 2001 en el qual el govern de Bush es va retirar del protocol, segons la seva declaració, no perquè no compartís la seva idea de [fons fondària] de reduir les emissions, sinó perquè considera que l'aplicació del Protocol és ineficient i injusta en només involucrar els països industrialitzats i excloure de les restriccions a alguns dels més grans emissors de gasos en via de [desenvolupament desenrotllament creixement] (la Xina i l'Índia en particular), i això considera que perjudicaria greument l'economia dels Estats Units.
La Unió Europea, com a agent especialment actiu [a en] la concreció del Protocol, es va comprometre a reduir les seves emissions totals mitjanes durant el període 2008-2012 [a en] un 5,2% respecte de les de 1990. Malgrat tot, a cada país se li va atorgar [un marge una vora] distint d'acord amb diverses variables econòmiques i mediambientals segons [el començament el principi] de «repartiment de la càrrega», de manera que el mencionat repartiment [es va recordar es va acordar] de la següent manera la Unió Europea: Alemanya (- 21%), Àustria (- 13%), Bèlgica (- 7,5%), Dinamarca (- 21%), Itàlia (- 6,5%), [Luxemburgo Luxemburg] (- 28%), els Països Baixos (- 6%), Gran Bretanya (- 12,5%), Finlàndia (0%), [Francia França] (0%), [España Espanya] (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%).
D'altra banda, [España Espanya] -que, com veiem, es va comprometre a [augmentar afegir] les seves emissions un màxim del 15% amb relació a l'any base- s'ha convertit en el país membre que menys possibilitats té de complir el pactat. En concret, l'increment de les seves emissions amb relació a 1990 durant els últims anys ha estat [com com que] [segueix continua] Ministeri de Medi Ambient [d'España d'Espanya]: 1996: 7%; 1997: 15%; 1998: 18%; 1999: 28%; 2000: 33%; 2001: 33%; 2002: 39%; 2003: 41%; 2004: 47%; 2005: 52%; 2006: 52%; 2007: 48%.
D'altra banda, [España Espanya] -que, com veiem, es va comprometre a [augmentar afegir] les seves emissions un màxim del 15% amb relació a l'any base- s'ha convertit en el país membre que menys possibilitats té de complir el pactat. En concret, l'increment de les seves emissions amb relació a 1990 durant els últims anys ha estat [com com que] [segueix continua] Ministeri de Medi Ambient [d'España d'Espanya]: 1996: 7%; 1997: 15%; 1998: 18%; 1999: 28%; 2000: 33%; 2001: 33%; 2002: 39%; 2003: 41%; 2004: 47%; 2005: 52%; 2006: 52%; 2007: 48%.
No hay comentarios:
Publicar un comentario