Efecte hivernacle

Per lògica, molts científics pensen que a major concentració de gasos amb efecte hivernacle es produirà major augment en la temperatura en la Terra. A partir de 1979 els científics van començar a afirmar que un augment al doble en la concentració del CO2 en l'atmosfera suposaria un escalfament mitjà de la superfície de la Terra d'entre 1,5 i 4,5 ºC.
Estudis més recents suggereixen que l'escalfament es produiria mes ràpidament sobre terra ferma que sobre els mars. Així mateix, l'escalfament es produiria amb retard respecte a l'increment en la concentració dels gasos amb efecte hivernacle. AL principi els oceans més freds tendiran a absorbir una gran part de la calor addicional retardant l'escalfament de l'atmosfera. Només quan els oceans arriben a un nivell d'equilibri amb els més alts nivells de CO2 es produirà l'escalfament final.
Com a conseqüència del retard provocat pels oceans, els científics no esperen que la temperatura global de la Terra augmente els 1.5-4.5 ºC fins fa poc prevists, encara que el nivell de CO2 puge a més del doble i s'afegeixen altres gasos amb efecte hivernacle. En l'actualitat el IPCC prediu un escalfament de 1.0-3.5 ºC per a l'any 2100. Cal recordar que la temperatura mitja de la Terra ha crescut uns 0.6ºC en els últims 130 anys .

L'augment de temperatura tindrà efectes expansius: la disminució de l’albedo a causa de la desaparició dels casquets polars provocaria que les temperatures s’elevaren encara més. Els patrons de pluja i vent, que han prevalgut per centenars i milers d'anys podrien canviar. No és possible predir amb gran seguretat el que passaria en els distints llocs, però és previsible que els deserts es facen més càlids però no més humits, el que tindria greus conseqüències en l'Orient Mitjà i en Africa on l'aigua és escassa. Hi podria haver un avançament dels deserts subtropicals, canvis en la distribució de les precipitacions, la qual cosa podria provocar inundacions, sequeres o huracans, en zones no afectades actualment per aquests fenòmens, etc

Entre un terç i la meitat de tots les glaceres del món i gran part dels casquets polars es fondrien, posant en perill les zones situades en les valls que es troben per sota de la glacera, encara que el major risc es trobaria en les grans superfícies costaneres podrien desaparèixer inundades per les aigües que ascendirien de 0,15 a 2 m, segons diferents estimacions. Cal puntualitzar que l’augment del nivell del mar estaria causat pel desglaçament del gel continental (ex: Antàrtida), ja que el desglaçament del gel flotant (ex: Àrtic) no augmentaria el nivell del mar (principi d’Arquímedes). Aquest darrer fet si que podria canviar la salinitat i densitat de les aigües marines i tratocar el funcionament de la cinta transportadora i els corrents marins.

Els costos econòmics i socials del canvi climàtic són difícils d'avaluar, però segons diveros estudis, dignes de tenir en compte, no només en els seus aspectes econòmics, que es calculen en diversos punts de percentatge del Producte Mundial Brut; sinó també en mals per a la salut humana, augment de mortalitat i destrucció d'ecosistemes.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fins i tot un petit augment de temperatura pot causar un augment dramàtic de morts a causa de esdeveniments de temperatures extremes. L'expansió de malalties tals com la malària, dengue i còlera; sequeres, falta d'aigua i aliments. La IPCC ho planteja així: "El canvi climàtic amb certesa comportarà una significativa pèrdua de vides"
Atesa l'enorme complexitat dels factors que afecten al clima és molt difícil saber si aquest ascens de temperatura entra dintre de la variabilitat natural (deguda a factors naturals) o si és deguda a l'augment de l'efecte hivernacle provocat per l'activitat humana. Per a analitzar la relació entre les diverses variables i els canvis climàtics s'usen models computacionals d'una enorme complexitat. Hi ha diversos models d'aquest tipus i, encara que hi ha algunes diferències entre ells, és significatiu veure que tots ells prediuen relació directa entre increment en la temperatura mitja del planeta i augment de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle. El problema dels models que s'utilitzen per a fer previsions del canvi climàtic és encertar amb la complexitat de factors que influeixen en la circulació atmosfèrica. Per exemple un increment de la temperatura, augmentaria l'evaporació i per tant la nuvolositat, que en part frenaria la quantitat de llum que arribaria a la Terra.